ÍNDEX
- Els estats en el món actual
2. L’organització política dels estats
3. Els estats segons l’organització territorial
4. Els grans àmbits geopolítics
5. L’ONU, l’organització dels estats del món
6. La Unió Europea
7. Espanya, un estat de la Unió Europea
8. Catalunya, una comunitat autònoma dins de l’Estat espanyol
ELS ESTATS I LA DIVISIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
1.1L’organització política dels estats
1.1.1. QUE ES UN ESTAT?
L’estat és la unitat política i administrativa superior que regeix un territori i tots els seus habitants estan sotmesos a la seva autoritat.
Aquesta imatge mostra tots els països del món actual.
1.1.2.ELS ESTATS CANVIEN
Actualment el món està format per uns 200 estats, però aquest nombre i el territori i els estats han variat al llarg de la història i ho continuen fent. Molts estats com ara la Gran Bretanya, tenen una llarga trajectòria, però d’altres s’han format recentment.
1.1.3.LES FUNCIONS DE L’ESTAT
- Estableix relacions internacionals: funda ambaixades i consolats en altres estats, s’integra en institucions internacionals…
- Garanteix la seguretat nacional: manté l’ordre públic dins de les seves fronteres i defensa el seu territori i els seus ciutadans contra les agressions exteriors.
- Regula l’economia i les relacions: crea normes per regular les activitats dels agents econòmics i polítiques orientades al creixement econòmic
- Proporciona serveis a la població, com educación,sanitat, transport...
1.1.4.ELS ESTATS FRÀGILS
Els estats fràgils són aquells en que les estructures estatals no tenen la voluntat política i la capacitat de dur a terme les funcions bàsiques
- La presència d’organitzacions para-policials o para-militars.
- La violació dels drets humans, i l’aparició reiterada de crisis humanitàries;
- L’existència de població desplaçada i refugiada, i també la fuga de cervells;
- La tutela internacional i l’ajut oficial al desenvolament (AOD) que reben;
- Uns mals resultats socioeconòmics dilatats amb el temps.
Aquest mapa ens marca amb colors els estats fràgils, el estats del benestar,etc.
1.1.5. L’ESTAT DEL BENESTAR
Al llarg del segle xx les funcions de l’estat es van ampliar i avui els estats intervenen en l’economia i proporcionen serveis bàsics a la població.
Amb els diners dels impostos:
- Ofereix als ciutadans serveis públics.
- Atorga subvencions per atendre la població necessitada.
- Estableix un sistema de pensions.
És el que anomenem estat del benestar o estat social.
1.2.L’organització política dels estats
1.2.1. ELS ESTATS DEMOCRÀTICS
Als estats democràtics o de dret el poder està repartit:
- El parlament té el poder legislatiu.
- El govern té el poder executiu.
- Els jutges exerceixen el poder judicial.
Els ciutadans participen en el govern.Com és difícil que participin directament en el govern s’eligeixen representants per a ells.
Les eleccions han de complir uns requisits. Les persones o partits polítics quees presenten a les eleccions han d’exposar lliurement el seu programa, sense censura.
En un estat de dret totes les persones estan obligades a respectar les lleis.
1.2.2.LES DICTADURES
En les dictadures tots els poders de l’estat estan en mans d’una persona o d’un grup. La majoria dels ciutadans no participen en el govern.
El govern no reconeix els drets humans i utilitza la repressió per eliminar qualsevol oposició política.
En molts països hi ha falses democràcies, és a dir, dictadures encobertes.
En aquest mapa hi mostra les dictadures.
1.2.3.LES MONARQUIES I LES REPÚBLIQUES
Les monarquies són estats en els quals el cap d’estat és un rei.
Les monarquies democràtiques poden ser:
- Monarquia constitucional, si el monarca participa en les tasques de govern.
- Monarquia parlamentària, si el monarca és el el cap d’estat, però no exerceix cap acció de govern.
Les repúbliques són estats en els quals el cap d’estat és un president.
Les repúbliques poden ser.
- República parlamentària
- República presidencialista.
1.2.4.ELS ESTATS SEGONS LA RELIGIÓ
Segons la posició que la religió ocupa dins l’estat, hi ha estats laics, estats confessionals i teocràcies.
- Els estats laics presenten una separació total entre la religió i l’estat.
- Als estats confessional hi ha una religió oficial que gaudeix d’amplis privilegis.
- Els estats teocràtics professen una religió oficial, els llibres sagrats de la qual esdevenen lleis.
1.3.1.L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L’ESTAT
Generalment, els estats s’organitzen en unitats territorials més petites per administrar més bé el territori.
- L’administració central estàn en la seva competència en tot l’àmbit territorial.
- L’administració regional local exerceix la seva competència en l’àmbit territorial que li pertoca. S’organitzen en comunitats autònomes que tenen un govern municipal.
1.3.2.ELS ESTATS CENTRALITZATS
Es un estat centralitzat l’administració central governa tot el territori de l’estat.
1.3.4.ELS ESTATS DESCENTRALITZATS
Als estats descentralitzats les regions tenen institucions pròpies: un parlament, un governi uns tribunals.
1.4.1.LA REGULACIÓ DE LES RELACIONS INTERNACIONALS
Els estats es relacionen amb altres països.Normalment aquestes relacions son pacífiques:
- Estableixen contactes diplomàtics
- Mantenen intercanvis econòmics.
- Es produeixen moviments de població
- Estableixen relacions culturals
1.4.2.LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS
Les organitzacions internacionals són associacions que els estats han creat voluntàriament per tractar qüestions d’interes comú. Hi ha organitzacions amb objectius variats com l’ONU i l’OTAN.
1.4.3.ELS ESTATS ACTUALS ENTRE LA INTERNACIONALITZACIÓ I L’APROFUNDIMENT NACIONAL
La majoria d’estats actualment estan condicionats, principalment, per dos factors, un d’extern i l’altre d’intern:
- Com a factor extern els estats han hagut de transferir algunes decisions cap a institucions supranacionals.
- Com a factor intern cal entendre que a l’interior sovint creixen reivindicacions de minories o pobles.
Aquestes dues tensions cal emmarcar-les en l’escenari de la globalització econòmica.
1.4.4.COM HAN D’AFRONTAR ELS ESTATS AQUESTS REPTES?
- El repte de la globalització requereix més cooperació en iniciatives i organitzacions transnacionals.
- El repte de les reivindicacions de les identitats internes de la majoritària requereix d’iniciatives dialogades.
1.5.1 L’ONU, l’organització dels estats del món
L’ONU, es va fundar el 1945, després de la Segona Guerra Mundial, quan els estats es van adonar que era necessari crear una organització que resolgués els conflictes de manera pacífica.
L’ONU té tres objectius principals:
- Defensar els drets humans: Ha aprovat documents molt importants
- Mantenir la pau: Emet resolucions de compliment obligat per als països involucrats en el conflicte.
- Treballar en la cooperació internacional: Els organismes especialitzats formulen recomanacions sobre matèries concretes
1.5.2 La intervenció de l’ONU en conflictes entre estats
Quan hi ha un conflicte greu entre estats i intervé la comunitat internacional, aquesta intervenció està tutelada per l’ONU.
El dret d’ingerència suposa la intervenció en un estat mitjançant la força.
Les forces armades de pau, conegudes com a cascos blaus estàn integrades per militars dels exèrcits dels països que integren l’ONU.
La seu de l'ONU
1.6.1 La unió Europea
Després de la segona guerra mundial es va reprende la idea de crear una organització per fomentar la cooperació entre els països europeus. Aquesta cooperació tenia dos objectius fonamentals:
- Consolidar la pau
- Competir units
En alguns països van crear una cooperativa del carbó i l’acer, a causa del bon rendiment van dur a terme les accions següents:
- Polítiques econòmiques comunes
- Llibertat amb la circulació de bens
- Es va desenvolupar el dret comunitari
1.6.2 Unió econòmica i coordinació política
Darrerement s’ha aprofundit en la integració econòmica i política:
- Unió econòmica i monetària
- Tractat de Lisboa
- Estratègia Europea 2020
1.6.3 Les institucions de la UE
Els estats membres de la UE deleguen part de la seva vida sobirania en algunes institucions independents que representen els interessos de la unió en conjunt.
1.7.1 El sistema polític
La constitución espanyola de 1978 defineix Espanya com un estat social i democràtic de dret.
- És un estat social
- És un estat democràtic
- És un estat de dret
1.7.2. Les principals institucions
Les principals institucions de l’Estat espanyol són la corona, les corts, el govern i els tribunals i jutjats. La capital d’Espanya es Madrid.
1.7.3 L’organització territorial
Territorialment Espanya s’organitza en municipis, provincies i comunitats autònomes.
- Hi ha més de 8.100 municipis.
- Els municipis s’organitzen en 50 províncies
- Les províncies s’agrupen en 17 comunitats autótonomes.
1.8.1.CATALUNYA UNA COMUNITAT AUTÒNOMA DINS DE L'ESTAT ESPANYOL
Catalunya exerceix la seva autonomia dins de l’Estat espanyol seguint els principis fixats per la constitució i l’estatut d’autonomia. La capital de Catalunya és Barcelona.
1.8.2. EL MUNICIPI
El municipi és l’ens local bàsic de l’organització territorial de Catalunya i de tot l’Estat.
1.8.3. LA COMARCA
La comarca és una entitat local de caràcter territorial formada per l’agrupació de municipis continguts. El consell comarcalés l’òrgan format per regidors del municipis que integren la comarca.
1.8.4 La vegueria
La vegueria es l’àmbit territorial específic per l’exèrcit del govern intermunicipal de cooperació local. Hi ha el consell de vegueria, que es preveu que substitueixi la diputació provincial.
1.8.5 Un cas singular, la Vall d’Aran
El 2015 el parlament de Catalunya va aprovar la llei de règim especial de l’Aran, que reconeix la realitat nacional occitana, amb una clara ídentitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística.
1.8.6.Els organismes supramunicipals
Els organismes d’administració supramnicipal són una conceqüència del creixement accelerat de les ciutats i dels processos d’urbanització, que generen problemes comuns i demanem respostes coordinades. A Catalunya l’exemple més clar es l’AMB.
