Índex:
3.2. Les fonts d’energia
3.3. La indústria i el paisatge industrial
3.4. La localització i la deslocalització industrial
3.5. Les grans potències industrials del món, els països emergents i les noves àrees en procés d’industralització
3.6. Els recursos naturals i la indústria a Espanya
3.7 Els recursos naturals i la indústria a Catalunya
3.8. Els reptes mediambientals
3.1. L’explotació dels recursos naturals: la mineria
3.1.1.L’explotació dels recursos naturals
Els recursos són els productes naturals que poden proporcionar una utilizar o benifici a l’ésser humà, con els minerals, el Sol,...
L’explo dels recursos depèn, fonamentalment, de tres factors que estan relacionats entre si:
- El desenvolupament tecnològic.
- El cost de l’explotació.
- El comportament dels mercats.
Cada any augmenta el consum de recursos naturals, i están distribuits de manera desigual al planeta.
3.1.2. L’activitat minera
Els minerals són un tipus de recurs natural. Un mineral és una substància natural inorgànica. Quan Els minerals es troben en concentracions elevades en un lloc, parlem de jaciments. La mineria es el conjunt d’activitats que es duen a terme per extreure els minerals localitzats als jaciments. Es una activitat que està vinculada al sector secundari.
Les explotacions mineres es classifiquen en els següents quate tipus bàsics:
- Explotacions a cel obert
- Mines subterrànies
- Mineria submarina o dragatge
- Mineria per pous de perforació
3.1.3. La situació actual de la mineria
La mineria planteja diversos problemes que s’han de resoldre en l’actualitat:
La mineria planteja diversos problemes que s’han de resoldre en l’actualitat:
- Té un fort impacte mediambental
- Un consum excessiu dels minerals pot esgotar els jaciments
- Als països menys desenvolupats provoca conflictes armats i desequilibris socials
3.2. Les fonts d’energia
3.2.1. La història de les fonts d’energia
L’energia es relaciona amb la capacitat de generar moviment o de transformar alguna cosa.les fonts d’energia són els recursos que proporcionen la força requerida pels processos industrials.
Després de apendre a dominar el foc, els nostres avantpassats van apendre a utilitzar la força dels animals, de l’aigua i del vent.
Al final del segle XVIII la principal font calorífica va ser la fusta. Amb l’aparició de la màquina de vapor, el carbó es va convertir en la principal font energètica.
En el últim terç del segle XIX, es va trobar la manera de utilitzar l’electricitat i el petroli, i a mitjan segle XX, l’energia nuclear.
A partir de la crisi energètica de 1973, van potenciar energies, com el gas natural, d’altres alternatives com el vent, el sol i les marees.
3.2.2. Classificació de les fonts d’energia
Les fonts d’energia es classifiquen segons els criteris següents:
- Segons la durada:
- Les energies renovables són les que no es gasten amb l’ús.
- Les que es troben a la natura en una quantitat determinada i no poden restablir-se a curt termini són fonts d’energia no renovables.
- En funció d’on s’obtenen:
- Energies primàries
- Energies secundàries
3.2.3. Els desequilibris entre producció i consum
El panorama energètic mundial es caracteritza per una distribució desigual entre la producció i el consum.
- Els països de l’OPEP formen part dels grans proveïdors mundials d’hidrocarburs
- Per contra, algunes potències industrials, com el Japó i la Unió Europea
- Els Estats Units són, alhora, ns dels primers productors i consumidors mundials d’energia
- Altres països s’han industrialitzats com la Xina i la Índia
Es preveu que al llarg del segle XXI el consum d’energia continuï augmentant constantment.
Els reptes del sistema energètic són atendre les necessitats creixents de la població mundial.
3.3. La indústria i el paisatge industrial
3.3.1. Què és la indústria
La indústria és el conjunt d’activitats de transformació de recursos naturals. Des dels inicis del sistema de producció industrial s’ha caracteritzat per:
- Les innovacions tècniques
- La divisió del treball
- La producció a gran escala
3.3.2. Els tipus d’indústria
Segons la destinació del producte, les indústries poden ser:
- Indústries de base
- Indústries de béns d’equip
- Indústries de béns de consum
3.3.3. Les característiques de la indústria actual
Es caracteritza per:
- La recerca, el desenvolupament i la innovació tecnològica
- La terciarització econòmica
- La descentralització productiva
3.3.4 el paisatge industrial clàssic
Està caracteritzat per:
- Les fabriques
- Les matèries primeres i els productes elaborats
- La contaminació industrial
3.3.5. El paisatge industrial en l’actualitat
Està caracteritzat per:
- Separació de les àrees industrials i residencials
- Creació d’infraestructuresde transport
- Creació d’àrees d’emmagatzematge i comercialització separades de les zones de producció
3.4.La localització i la deslocalització
3.4.1. El procés de deslocalització
La deslocalització industrial suposa el transllat d’una part o de totes les activitats productives d’una empresa d’un país a un altre.
La deslocalització és habitual des dels anys noranta del segle XX. Tres factors la van fer posible:
- L’obertura dels països emergents i la internacionalizació dels mercats.
- El desenvolupament de les noves tecnologies de la informació, que permeten la comunicació d’una punta a una altra del planeta amb temps real.
- L’abartiment dels sistemes de transport
En el procés de deslocalització industrial es poden distingir dues fases:
- En la primera fase, es van deslocalitzar empreses o activitats concretes des dels països desenvolupats cap als països emergents, com la Xina i la Índia.
- Els països emergents deslocalitzen part de la seva producció industrial a altres països en vies de desenvolupament, com el Vietnam
La deslocalització afecta prioritàriament processos que necessiten molta de mà d’obra i sectors de baixa teconlogia. Alguns dels sectors més afectats són el tèxtil, l’automobilístic i certes indústries de base.
L’impacte és diferent segons els països:
- En les econòmiques desenvolupades la deslocalització ha tingut dos conseqüències:
- La pèrdua d’ocupacions directes i indirectes
- Les empreses han arribat els productes manufracturats
- Les economies en vies de desenvolupament han rebut les indústries i activitats deslocalitzades, la qual cosa implica:
- Efectes positius com la creació de l’ocupació i l’augment dels ingressos
- Efectes negatius com les situacions d’explotacions laborals.
3.5. Les grans potències industrials del món, els països emergents i les noves àrees en procés d’industrialització
La producció industrial del món presenta grans desequilibris geogràfics. Quinze països concentrem un 85% de la producció total.
3.5.1. La Xina, primera potència manufacturera
El creixement industrial xinès es deu als factors següents:
- El canvi de la política econòmica.
- L’abundància de recursos
Per sectors:
- La Xina concentra la producció d’algums sectors estratègics, com la indústria electrònica.
- Les indústries pesants
- Les indústries lleugeres
3.5.2.Les potències industrials tradicionals
Els països desenvolupats tenen una tradició industrial molt consolidada, mà d’obra qualificada i un desemvolupament tecnològic elevat.
Els Estats Units han quedat relegats al segon lloc del món en producció industrial.
El Japó es la quarta potència industrial, malgrat que no disposa de recursos naturals.
La Unió Europea és, en conjunt, una de les àrees industrials més importants del món
3.5.3.Altres potències emergents i les noves àrees d’industrialització
L’Índia està experimentant un creixement industrial molt accelerat des dels anys noranta del segle passat.
El Brasil es la primera economia d’Amèrica Latina.
Sud-àcrica és la principal economía d’Africa.
Altres potències emergents de segon nivell s’han convertit en destinació de la localització en els últims anys.
A l’àrea del Pacífic se situen els anomenats dracs asiàticcs i el sud-est australià.
3.6.Els recursos naturals i la indústria a Espanya
3.6.1. La mineria i l’explotació de les fonts d’energia
A Espanya la mineria ocupa prop del 0,2% de la població activa i contribueix amb un percentatge similar al PIB. La producció se centra en els minerals no metàl.lics.
- L’Estat espanyol és un destacat productor i exportador de roques i minerals no metàl.lics.
- Espanya té minerals metàl.lics però la producció és escassa i no cobreix les necessitats del país.
- Els minerals energètics són escassos.
La dependència energètica espanyola supera el 80%
3.6.2. El procés d’industrialització
La industrialització a Espanya va començar a mitjan segle XIX, més tard que en altres països europeus.
Els primers focus industrials es van formar a Catalunya, en relació amb la indústria tèxtil, i al País Basc i Astúries, vinculats a la mineria del ferro i el carbó.
En el primer terç del segle XX, la indústria va créixer notablement gràcies a la repatriació de capitals des de Cuba i les Filipines.
Entre 1959 i 1975 es van posar les bases que van convertir Espanya en un país Industrialitzat. A partir 1975, la indústria espanyola va entrar en crisi, en els anys noranta i al començament del segle XXI, la producció industrial va arribar al punt més alt.
3.6.3. La indústria espanyola actual
La crisi econòmica mundial, que va començar 2007, a l’Estat espanyol ha tingut una gran incidència i ha confluït amb una crisi pròpia causada per la bombolla immobiliària.
El 2013 la indústria donava feina al 13,7% de la població ocupada del país i la construcció, al 6%. Aquest mateix any la participació de la indústria en el PIB va ser del 16,1% i la de la construcció, del 5,2%.
La major part de l’activitat industrial manufacturera es concentra a Catalunya, Madrid, el País Basc i València.
3.7.Els recursos naturals i la indústria a Catalunya
3.7.1. Els recursos energètics i miners
L’energia que es gasta a Catalunya prové de diferents fonts:
- El petroli
- La força hidràulica
- Les centrals nuclears
- El gas natural
- Les energies renovables
3.7.2.L’evolució de la indústria
La industrialització a Catalunya es va produir al segle XIX a partir del predomini de la indústria tèxtil. A Catalunya es va diversificar i orientar cap a nous sectors, com ara l’electrònica de consum, i ampliant i modernitzant sectors com el químic, l’agroalimentari i l’automoblístic.
3.7.3. Localització i tipus d’indústria
La major part de les indústries i els treballadors, prop 70% del total, es concentra a l’àrea metropolitana de Barcelona. Els tipus d’empreses predominants són les mitjanes i petites, sobretot en sectors dinàmics com l’alimentari.
3.8. Els reptes mediambientals
3.8.1. A la recerca d’un equilibri entre indústria i medi ambient
Actualment, podem estudiar la relació que hi ha entre indústria i medi ambient en un doble vessant:
- D’una banda, els canvis que s’han introduït a les indústries tradicionals per aconseguir que redueixin l’impacte en la naturalesa
- De l’altra, tota l’activitat industrial que s’està desenvolupament per produir millores mediambentals
3.8.2. Canvis en les indústries
Les MTD s’agrupen en els blocs següents:
- Abocament segur de residus
- Reducció del consum d’aigua
- Reutilització de l’aigua
- Tecnologies d’eninyeria ambiental
3.8.3. Indústries per a la millora del medi ambient
Hi ha un altre grup d’indústries que contribueixen a millorar l’eficiència energètica.
Moltes empreses fan passos orientats a disminuir l’efecte de la contaminació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario